vees l'armada del rey de França qui era a Roses e a Sent Feliu de Guixols e a Coplliure; e vench s'en a la punta del Guerau de Narbona; e acostas tant a terra prop de huna rocha que de la huna part batia de rems en terra. E feu donar tants grans llats al leny que tota la carena mostrava vers la mar; axi que de luny paria que fos rocha, per tal com lo leny era de fresch espalmat e blanquejava. E mentre que ell estava axi, vench huna caravana de barques de Macella, carregades de vi e de roba dels Francesos, e eren tro a treize barques; e hanch sol nos guardaren del leny armat, car cuydaven se que fos rocha; e les set de aquelles barques surgiren en mar foral Guerau e ormegaren se dins. E quant vench al vespre. N'Albesa feu dreçar lo leny armat, e bate de rems, e entra s'en dins lo Guerau: e troba y aquelles set barques d'amunt dites, e d'altra part onze que la y eren, sens defensio que no trobaren. Cells del leny d'En Albesa ab ell ensemps muntaren en les barques, e prengueren les, e ligaren tots los homens que y trobaren mercaders, e huns e altres, e puix carregeren lo leny de les pus belles robes que y trobaren, e de moneda vella d'argent, e de altres coses nobles; e dues de aquelles barques atressi carregaren de la millor roba que y sabien; e puix N'Albesa feu metre a fons les quinze; e axi, ab lo seu leny e ab dues barques carregades de roba, ixques del Guerau, e occis tots los homens que atrobar hi poch, llevats aquells qui eren de gran rehemcio; e puix, ab aquell guany que havia fet, vench s'en a la ciutat de Barcelona ab gran alegria. E aqui feu encant de la roba per huyt jorns. E entre la altra roba troba y tres tendes, les pus belles que hanch fossen vistes en nengunes terres; de les quals la huna era del rey de França; e caberen hi be mil cavallers a gran ayre dedins; e preava la hom be quinze milia sous barcelonesos. E quant hac fet son encant, troba que havia guanyat en aquell viatje prop de cent milia sols de Barcelona. E puix estech en Barcelona ab sos companyons, asolaçant e deportant se ab la moneda dels Francesos. E puix torna hi moltes vegades ab lo seu leny, ab aquesta maestria que ja havets oida; e prenia barques e tarides e altres lenys e vexells, e venia s'en a Barcelona. E de aquest ardits e d'altres pus bells feya N'Albesa sobre mar, e alguns cosaris que y hayia, que seria longa cosa de comtar.
