Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/336

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 «Barons, yo he be entes ço que cascun de vosaltres havets dit. E pot esser que ço que algu ha dit, que sia veritat e s'esdevingua axi. Mas ya no u creu; ans me pens, saul lo consell de vosaltres, que aquella companya qui es allens passada, sien cavallers de Pere d'Arago qui van correr al cami de Castello d'Ampuries; car per ventura han espiada alguna requa de adzembles e alguna altra cosa, en quels es vejares que puxen guanyar. Per ço façam axi, si vosaltres ho tenits per bo. Trametam los de tras cent o docents cavallers, per veer que faran; e que tinguen ses talayes ça e lla per los puigs; e, si mester los es, facen senyal; e, si mes n'i ha mester, trametrem los prou companya. E si per ventura en Ampurla los podiem encloir, gran cosa seria».
 Quant lo rey de França hac aço dit, atorgaren li tuyt son enteniment, e consellaren ques faes axi. Ell mantinent hac e tria quatre richs homens de sa ost, e llivrals cent xixanta cavallers ab llurs armes, tots los millors e tots los pus sperts que ell sabia en tota sa ost. E anaren s'en, e faeren axi com lo rey havia manzit. E cuydaren se quel rey d'Arago fos entrat correr en Ampurla. Anaren s'en via dreta vers Castello, e hanch non trobaren nengunes ensenyes ne nenguna certenitat en tot aquell dia; e puix travesaren per munts e per plans e per muntanyes tota la nit seguent; e encara no saberen res del rey de Arago, hon sera ne que s'era fet.
 E el rey d'Arago, segons que d'amunt es dit, quant se fon atendat al puig de Tudela, estech hi tot aquell jorn; e puix, aquell vespre, feu donar levada de bona ora als cavallers. E quant los cavalls hagueren rosa la civada, e fo miga nit, feu ensellar lo seu cavall; e vestis hunes espatleres de cendat; e ab la sua spa cinta sens altres guarniments, e ab deu o dotze caballers, partis de aqui; e feu sonar la sua botzina, per tal que tuyt lo seguissen. E ell devalla s'en per lo puig avall; e tench lo cami de Besalu hon volia anar aquell dia, per endreçar e ordenar aqui sa frontera. E els richs homens e los altres cavallers qui oyren sonar la botzina del rey d'Arago, conegueren que ell s'en anava. E maravellaren s'en molt, com nols ho havia fet assaber. E tots e yvaç ensellaren llurs cavalls. E hanch no foren a temps a guarnir. Mas, tots desguarnits, meseren se al cami. E erraren la carrera per la qual lo rey s'en