Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/338

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ajudar al rey d'Arago; los altres deyen: que ans era N'Ambert de Mediona que exia a carrera per acompanyar lo rey d'Arago, ab los cavallers que eren en lo stabliment a Besaldu; los altres deyen: que ans eren Francesos.
 E mentre contenien axi, dix hun servent que y havia, molt spert, si bo e spert ne havia en Spanya, e havia nom en Guillem Scriva, e en aquell dia, anava cavalcant sobre huna egua a la gineta:  «Yo, dix ell, que son a cavall, ire entro a ells, e scosir los he qui son, ne quants poden esser». Ab tant puny la egua en que cavalcava dels sperons, e vench corrent tro sus en los cavallers francesos, tant los fos prop, tro a mig tret de pedra. E conech als sobre senyals que Francesos eren. E apres crida á grans crits:  «Arago! Arago! via a ells! Traydos! que Francesos son!». E los servents qui aço hagueren entes, lexaren se anar a ells ab pedres e ab llances e ab darts. E los cavallers, axi com a homens desesperats e que als fer no podien, ajustaren se en huna mota e estremaren se del cami; e tot gint e suau de llur pas cavalcaren tant, anant a poch a poch, e naven tant estrets que no paria que n'i hagues xixanta, que sol nos desmallaven nes desrengaven; mas soferien los colps quels servents los feyen. El servents, com á folls, pensaven de despendre llurs armes. E los Francesos cavalcaren poch a poch avant. E quant veren quels servents hagueren despes totes llurs armes, cridaren:  «Mont-Joya!» e desrengaren, e dexaren se anar poderosament als servents, axi que tots los desbarataren tantost. E els servents fogiren de ça e de lla per les muntanyes, e gitaven les pedres de tras, mas poch los valia.
 E el rey d'Arago, segons que d'amunt es dit, era romas de tras, que s'en venia cavalcant poch a poch ab tota sa cavalleria. E ell estant axi, vench li devant cavalcant sobre hun roci hun frare de la orde de Calatrava, e dix li axi:  «Senyor, correts yvaç, que tots los servents que van primers son perduts. -E com! dix lo rey, ques aço? -Senyor, dix lo frare, be cinch milia cavallers francesos quils han donat salt aqui devant vos part a aquel puig, al pujant de huna serra». El rey que oy aço, per ço com los demes dels cavallers eren desguarnits, aturas per guarnir; e appela En Pere de Moncada, senyor de Aytona; e dix li que replegas tots los cavallers que ja