Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que yo haga hagut hun fill o huna filla de qualque muller, que sempre me puxa tornar en l'orde».
 E aço li atorgaren los barons de la terra; e tragueren lo de la abadia, e levaren lo rey, e donaren li per muller huna dona qui era filla del rey de Lleo. E de aquesta dona hac una filla. E a poch de temps que la filla fo nada, la regina mori; e puix lo rey desempara lo regisme e tornasen en la abadia hon solia star.
 E a poch de temps com en la abadia tornat fo, mori. E axi tota los terra romas sens rey gran temps.
 E fo aventura que En Guillem Ramon de Moncada, senescal, scapa ab pochs d'altres cavallers de la dita batalla dels Serrayns, per tal com eren be encavalcats; e tornaren en Arago; e aqui stigueren gran temps, fin que la filla del rey fon de edat de casarla.


CAPITOL III

Com lo bon comte de Barcelona pres huna filla del rey d'Arago per muller, a la qual era romas lo regne.



L

os richs homens de Arago tengueren consell a Saragoça, en qual manera porien be maridar aquella infanta qui era lur dona, ni qui porien haver per senyor don fossen honrats e que la terra ne valgues mes. A aquest consell fon En Guillem Ramon de Moncada senescal; e levas en peus, e dix;

 «Senyors, si vos altres vos volets, yo us mostrare qui porets haver, lo major senyor el pus honrat de negunes gents qui sien al mon. E porets conexer que, ço que yo us en dire, que no u dich per amor que li haga, ne per be ne profit que yo haga hagut d'ell, ans n'he hagut dapnatge e desonor. Mas per ço com conech que sera gran honor e gran profit de nostra terra, vos ho consell, e si ho volets, e si ell ho vol, que la y donets; ço es lo bon comte de Barcelona, lo millor cavaller e el pus prous, e del pus alt linatge que sia al mon».