de dos peus que tenia, e passa la treta per aquella fenella de les portes de la finestra; e dona tal colp al scuder que tenia lo ventall per la ma, que ultra passa la treta, e puix va ferir lo comte que bevia lo brou, e dona li tal colp per los pits que ultra passaren les empenes de l'altra part, si que sempre caech en sobines, mort fret.
E de aquella hora en ça los Francesos temien molt los Serrayns ballesters, mes que neguns altres que fossen dins la ciutat de Gerona, que hanch nos gosarem emparar dels castells ne dels cadafalchs quel rey de França havia fets fer prop del mur.
Com lo rey de França fou fer scalas de moltes maneres per scalar los murs de la ciutat de Gerona.
l rey de França qui veu aço fon molt dolent e despagat, car negun giny que faes no li valia. E hagut son consell, feu bastir grans scalas e altes, e posts grosses ab escales redones, per tal que pujassen al mur. Mas En Ramon Folch, qui conech aço, feu fer entorn lo mur sus alt, a moltes parts, hun giny que hom appella Llebreres, ço es huna gran biga, a cada cap huna mola de pedra, de mola redona. E puix carrega hom be la biga de pedres, per tal que haga gran texuguea. E quant aquests ginys foren fets e les scales de fora, ordenaren los Francesos que donassen batalla e que muntassen per les schales. E el dia de la batalla, En Ramon Folch feu manament: que nengu, per ayna que vehes, no tiras ab pedras ne ab cayrells ne ab nenguna res: tro que ell fahes tocar la nafil, ans faessen tuyt semblant que no y hagues nengu; e axi fon fet. E quant vench quels Francesos hagueren dreçades e acostades les scales al mur, e veheren que nengu nols ho deffenia, cuydaren se que aquells de lla dins s'en fossen fuyts amagadamen la nit trespassada, e van pujar per las schales a amunt. E quant n'hagueren pujats per les schales de trecents cinquanta
