dies. E entretant, en aquells tres dies, trames hun troter amagadament al rey d'Arago, per que li feu assaber lo destret e la fretura que havien en la ciutat, e aytambe lo pleyt quel rey de França li havia fet parlar. E el rey d'Arago, qui sabe e vee qu'En Ramon Folch no podia als fer, e que be n'havia levat son deute, trames li a dir: que faes aquel pleyt que pogues, saul que s'esperas vint jorns, e si dins aquells vint dies, lo rey d'Arago li havia pogut metre vianda dins la ciutat de Gerona que no fos fet lo pleyt.
Puix, quant En Ramon Folch hac haguda resposta del rey, rete resposta al comte de Foix de ço que parlat li havia. E apres de moltes paraules que y hac dites de ça e de lla, lo pleyt se parla en esta manera: que En Ramon Folch, dins vint dies, contados del diumenge avant, livras la ciutat de Gereno al rey de França axi: que pus de sis dies nengu no y entras dels Francesos, mas quels de lladins poguessen haver aquells sis dies tro fossen passats; e que En Ramon Folch, ab tots sos cavallers, e ab tota l'altra companya, e ab totes llurs armes, e ab tot llur arnes, e ab tota llur roba, que s'en poguessen anar sans e sauls, sens null embarch que hom nols faes; e puix quel rey de França pogues entrar en Gerona ab los seus a la sua volentat. E si per ventura, dins los vint jorns d'amunt escrits, lo rey d'Arago, o altre per ell, podia metre vianda mal grat del rey de França dins la ciutat de Gerona, que no y hagues res feyt, ne lo pleyt d'amunt dit no hagues nenguna valor.
E quant aquestes paraules foren atorgades entre En Ramon Folch de huna part e el comte de Foix de l'altra per nom del rey de França, foren ne fetes cartes publiques, jurades e atorgades de abdues les pats. E de aquella ora avant los Francesos no combateren Gerona, sino que s'estaven de fora al setge, per guardar que no y pogues hom metre vianda. E el rey de Arago qui sabe que aquest pleyt era parlat, pensa de apparellar com pogues metre vianda en Gerona, dins los vint dies d'amunt dits. E mantinent feu molre be sis milia quarteres de forment, e feu fer molts sachs sotils en que metessen aquella farina. E eren los sachs tan sotils que hun servent podia be aportar hu en sos braços, que no li'n calia lexar ses armes. E era ordenat axi: que, hun dia sabut, devien esser
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/348
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.