terra per espalmar, e han hi estat be dos jorns. Don vos dich e us man, que ab aquestes vint e cinch galeres anets a aquelles; e, si les sabiets seguir per lo mon, null temps no tornets aci tro que les me amenets preses ab los homens que y son. E no occiats los homens, si guardarvos en podets; car mes valra, que puix los justiciarem a nostra voluntat els retam guardo dels mals quens han fet. E sapiats per cert que, si null temps tornats devant mi menys de les galeres preses, tots quants ne puxa aconseguir de vosaltres los fare penjar en hun pal; car gran vergonya es deu galeres estorcer vint e cinch galeres, arreades axi com aquestes que yo us llivre. -Senyor, dixeren los almiralls, tot ço que vos deyts, deyts veritat; e atorgam vos ho, que gran desaventura es nostra; car axins desbarataren l'altre jorn les galeres de Pere d'Arago. Mas ara, pus axi es, o morrem tots, o, ans que vinguen sis jorns, havrem aci amenades preces aquelles galeres que vos deyts que son a Sent Pol. E d'aço no cal mes parlar, que, o tots hi morrem, o nos les vos aportarem aci».
Ab tant partiren se los almiralls devant lo rey de França e vengueren s'en a la mar, e recolliren se ab tota llur companya en les galeres, e ab gran alegrança partiren se d'aqui.
En aquesta saho les trenta galeres de la armada de Cecilia eren vengudes a Barcelona; mas no havien sabuderia de aço aquelles del rey de França. E aço fa, hun dia de diumenge, a vespre, que en Roger de Lluria, almirall de les trenta galeres del rey d'Arago se parti de Barcelona ab aquelles galeres a ora de prim son; e feren ho a saber a aquelles deu galeres qui eren a Sent Pol. E axi hagueren gran goig e ajustaren se totes; e foren per nombre quaranta cos de galeres; e, entre lenys armats e barques armadas e sageties, foren be altres quaranta, axi eren be huytanta veles. E aquella nit golfejaren, e prengueren tanta de mar que, al jorn, foren tant passats avant que aquelles vint e cinch, quel rey de França havia armades, foren romasses entre ells e la ciutat de Barcelona. E quant vench al jorn mateix, gran mati, quatre galeres vengueren de Cecilia a Barcelona, ultra les trenta qui ja eren vengudes. E era l'almirall de aquelles quatre galeres hun cavaller de Catalunya del linatge de Montholiu. E quant lo almirall de aquestes quatre galeres vehe e sabe que tota la armada era partida de
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/352
Aquesta pàgina ha estat revisada.
