armara trecents cos de galeres. Yo creu be que ell les pora armar aquexes, e mes encara. E yo, a honor de mon senyor lo rey d'Arago e de Cecilia, si el rey de França n'arma trecents, yo n'armare cent, sens pus. E quant aquelles cent haga armades, pens ne de armar lo rey de França trecents o deu milia sis vol, que nom tem ques gos am mi atrobar en nenguna part; ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera ne leny; mas no creu que negun peix se gos alçar sobre mar, sino porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia».
E el comte de Foix, quant hac oyda la resposta d'En Roger de Lluria, pres se a sonriure. E puix quant hagueren parlat huna peça de llurs affers, partis d'ell lo comte de Foix, e ana s'en al rey de França qui jaya malalt a Castello d'Ampuries. E En Roger romas a Cadaques.
Ara lexarem a parlar de la armada e de les batalles de la mar, e parlarem del rey de França e de la ciutat de Gerona e dels altres affers ques feyen per terra.
Com lo rey de França mori, e lo Francesos ixqueren de la terra de Catalunya, e s'en tornaren ab gran dan que y prengueren, que tots hi moriren o gran res.
uant lo rey de França hac oyt e entes, segons que d'amunt es dit, que la sua armada era desbaratada e destroida, per dolor e fellonia gitas al llit, e hac tanta de tristor ab si en leix que hanch no fo pus ardis. E enfortis sa malaltia sobre ell; e feu se treer de la ost e del setge de Gerona celadament, e feu se aportar a Castello de Ampuries, e aqui jaech e malaveja hun gran temps. E entretant En Felip fill seu major e els consellers seus que eren romasos en la ost, trameseren a dir e a pregar a'n Ramon Folch, pus los terminis eren
