a hun altre cavaller de Arago, qui respongueren per tots. E aquests dos acordaren se a la resposta; e puix En Ramon de Moncada parla per si e per son companyo e per tota la universitat dels barons, e dix axi:
«Senyor, la vostra demanda es tal e les nostres pregaries, que, sens acort, poguerem e deguerem respondre a aquells. Mas empero que vos siats mes pagats de nosaltres e conegats que tots sora de hun acort e de huna voluntat, havem hagut nostre acort sobre la resposta que fer vos devrem. Don yo us responch sus aci, per nom de mi e per tota la universitat de Catalunya e de Arago: que les paraules que vos havets dites son justes, e tals que, per hun cor que haguessem enans des ervir a vos, ara n'havem deu, sens tot si. E no cal retraer les bones paraules que vos havets dites ades a nos, e no cal aquelles singularment respondre; mas breument per tal, per mi e per tots los altres, vos dich: que ab cors e ab haver e ab nostres infants e ab tot ço que hagam en aquest mon, som apparellats de seguir la vostra voluntat per tots temps, e majorment en est cas present, hon vehem vostra honor e nostre profit. E pensats de manar ço que us vullats, que, sens altre embelliment de paraules, farem e direm ço que us plaura. E quant no volrets aventurar aquest fet, que nos no u aventurent mas, jatsia que no u cal aventurar, car ja u haveu tot guanyat. E yo, senyor, per tal com es costuma de Catalunya, per ço com son senescal, deig haver la davantera de tot fet d'armes quis fa en Catalunya. E prech vos, senyor, que vos que lam donets e que lam atorguets en aquest fet que enteneu ara de fer. E aço no falla per res».
Quant En Ramon de Moncada hac dites estes paraules al rey, lo rey demana a tuyt sils playa ço que En Ramon de Moncada havia dit. E tuyt respongueren a huna veu: que och allo, e tota res que ell volgues ne manas. El rey que u oy dix los: que be conexia la naturalea e la feeltat que ells havien a ell, e ques tenia molt per pagat d'ells, e quels agraya molt ço que li havien dit. E dix; que, puix axi era en nom de Deu e de la sua beneyta mare, Nostra Dona Santa Maria, ell faria desplegar la sua senyera aquell dia, la qual no havia desplegada en negun affer pus que fo rey coronat. Puix lo rey giras a'n Ramon de Moncada e dix li:
