Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL V

Com Miramoli, serray molt poderos, feu paisatge en Spanya, e com los tres reys de Spanya li ixeren al encontre, e desbarataren tots los Serrayns, e prengueren certes ciutats e viles; e fon a XVI de joliol 1212.



D

iu lo comte que, en la ciutat de Marochs havia hun Serray que havia nom Miramoli, qui era senyor molt poderos de tresor e de gents, e destranya molts grans terres, ço es assaber de Tripol de Barberia tro a Tunis e tro a Alger, e de Alger tro a Cepta, e de Cepta tro a Marochs, e tota la terra de Fes tro a la terra de Goliamesça, e de Goliamesça tro a la ciutat d'Orguena, e tota la terra de Guinea, la qual es de mig jorn. E encara hirexia de Spanya: Sibilia e Cordova, e Gaent e Ubeda, e tot lo regisme de Granada e de Murcia tro a Valencia. Aquest Miramoli sarray hac son consell ab sos savis homens, e dix los que ell havia en cor de passar en la terra de Spanya ab son poder, e que gitas tots los crestians de Spanya, que molt li semblava, segons lo gran poder que ell havia, a conquerir tota la crestiandat. E sos savis e sos cavallers atorgaren li ço que ell deya; e dixeren li, que molt be havia dit, e bon acort havia pres; que mes gent stavan en lo quart de la sua terra, que no feya en tota la crestiandat. Ab tant, aquest Miramoli se aparella que passas en Spanya; e trames sos missatgers per totes ses terres a totes les gents que armes sabessen portar: que venguessen e que passasen en Spanya ab ell, que ell volia gitar tots los crestians de Spanya e que conquerria tota Roma.

 Quant les gens de les terres de Affrica e de Orguena e de Tunis e de tota la Barberia e de Spanya hagueren oides aquesles novelles de voluntat de llur senyor, fo a ells semblant que ya fos tot guanyat. E apparellaren se de passar en la terra de Spanya. E Miramoli vench en la terra de Spanya. E de Tanger passa la mar streta, e anassen a Sibilia; e aqui stech quatre anys, que no foren ajustats ne pogueren esser aparellades