Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


enclohiren en hun castell que havia nom Morell hun comte frances que havia nom comte de Monfort; e era contra le rey de Arago En Pere ab be trecents cavallers. E lo rey atendas aqui en torn del castell e assetialo. E cells del castell volguerense retre a merce. E lo rey nols volch pendre a merce, sino per fer sa volentat. Sobre aço aquells del castell hagueren llur consell; e digueren que mes los valia morir combatent que si aqui morien vilment.

 «Barons, dix lo comte que era al castell, nos ho farem axi. Armem nos tots, mas los cavallers sien desarmats; e quant vendra sus al mati, qu'ells seran desarmats e seran venguts de les guaytes, e dormiran desospitadament, nos tots plegats devallem del castell e pensem nos en de anar; que, abans que ells se sien reconeguts ne sien muntats a cavall, ja serem nos luny».
 Tot en axi com ho hagueren dit ho feren. Quant vench al mati, al sol exit, començaren a exir del castell tots plegat en los cavalls, e pensaren de brochar e de anar. E quant cells de la ost ho veren, començaren cridar: «Armes! armes! cavallers! que los cavallers del castell s'en van». E en aço cascu s'en ana a armar. E lo rey que aço hac entes pres ses armes e munta a cavall, e comença a correr apres d'ells. E no foren pus de vint cavallers ab ell, quels altres no eren encara aconseguits ni aparellats tantost. El rey era molt bon cavaller e coratjos e era molt be encavalcat; si quels altres cavallers no podien tant correr com ell; si quel rey fo molt avançat de tota sa companya; e consegui aquells que fogien, si quels fo molt prop. E aquells regiraren se e conegueren que aquest era lo rey.

 «Barons, dix lo comte, aquest es lo rey quins encalsa, e es molt prop e coratjos, e nos no li podem scapar en altra guisa. Tornem a ell, que axi com axi som morts».
 E axi giraren se vers ell, e ell feri en ells. E el primer colp feri un cavaller frances ab la llança e abatel mort en terra. Puix veu que la llança no li valia res, tant era la presa quels Francesos li feyen; e mes ma a la spasa; e aqui fe de grans colps, si que ocis tres cavallers ab la spasa. E encara los seus cavallers no eren venguts. Sobre aço vengueren li ben deu cavallers justats; e anaren lo ferir, si quel abateren en terra, e aqui mori.