Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 «Senyor, nos no us volem celar nulla cosa que dan ne desonor fos vostra. Per que us fem assaber, que madona la emperadriu, segons que nos altres havem apercebut, es enamorada de aytal cavaller e ques fan entresenyes ab dos. D'aqui avant nos no sabem si y ha altre avançat. E per tal que mils ho cregats, prenets vos en esguarda e conexerets que nos vos diem veritat».
 Ab tant lo emperador se pres sguarda de aquella cosa; e viu e conech que aquells li havien dit veritat de aço que ells li havien dit. E feu se venir l'emperadriu; e quant fo devant ell, axi com a irat e despagat que era, per ço com ell la amava molt mes que nulla res, parla li molt fellonament.

 «Dona, dix l'emperador, molt son irat vers vos; que yo cuydava haver la millor dona e la pus lleal que fos al mon e a son marit; mas parme que nom val honor ne tresor ne paratge ne enfortiment, que vos no ho hajats tot menyspreat e desonrat. E, certes, vos sots venguda al punt que, segons costuma del emperi, vos ho comprarets car, si donchs no havets qui us en deffena per batalla. Certes, dix mes l'emperador, yom son apercebut del vostre fet, que vos amats a tal cavaller. D'aqui avant crehem que del fe haga enantat.

-Certes, dix la emperadriu, salvant la vostra gracia, no es pas ver: Vos podets dir com a senyor ço que us volets, mas si null hom altre ho diu, e sia qual se vulla, ell ment falsament e deslleal que hanch no hagui en cor ne en volentat de nulla res que a tant gran desonor tornas a vos».
 Sobre aço vengueren aquells barons que aço havien manifestat al emperador, e dixeren li:

 «Senyor, aquesta cosa que nos vos havem dita es vera, e nos combatrem ho a dos cavallers per dos, que ella no s'en pora escondir.

-Dona, dix lo emperador, de ço que yo he a fer so molt despagat. E sapiats que, si d'aqui a hun any e hun dia no havets trobats caballers que de aquesta cosa vos desenculpen per batalla, vos serets cremada devant tot lo poble.

-Senyor, dix la emperadriu, yo prech Deus que mi ajut, que, de aço que aquests falsos llausengers me acusen ab vos, yo no mir mal».
 Ab tant lo emperador la feu metre en una cambra e ben