segurs sobre la mia fe. E yo dich vos que me consellets llealment de ço que yo us demanare. Lo rey d'Arago m'ha trames missatge que yo li dega trametre dos naus que yo he preses de Catalans, si no quem tengua per acuydat. E yo deman vos: Lo rey, quin poder ha, ne si m'en cal tembre, e si les hi retre? E de aço vull quem aconsellets».
Sobre aço llevas hun rich hom genoves, e parla per tots los altres, e dix al rey mallorqui:
«No us cal haver temor ni pahor del rey de Arago, car ell es rey de poch poder; que no gran temps ha que tench assejar hun catiu castell qui ha nom Paniscola, e hac s'en a partir, que nol poch pendre. Per que no li retats res que hajats pres de les sues gents».
E aquests Genoves e Pisans li donaren malvat consell a sos obs, e ells no u faheren sino per ço que ells mils poguessen comprar e vendre ses mercaderies e que Catalans no poguessen anar per mar. Lo rey mallorqui rete resposta al missatge del rey d'Arago, e dix li: que no li retria gens de les naus ne de roba, e que no apreava res sos acuydaments, ne res que fer li pogues.
Lo missatge s'en torna a Barcelona e rete resposta al rey d'Arago de aço quel rey mallorqui li havia dit. E quant lo rey hac entes aço, fon molt irat; e jura per Deu que no volia haver nom de rey si ell nol prenia per la barba.
Ab tant lo rey feu ajustar sos barons de Catalunya e de Arago, e homens de ciutats e de viles, e prelats de la santa sgleya a Barcelona. E aqui tench parlement ab ells en les festes de Nadal. E dix los:
«Barons, be sabets lo mal el dan quel rey mallorqui fa tots jorns a les mies gents: e yo he li'n trames missatger; e ell ha m'ho tengut en vil. Per que he en cor e voluntat que, a plaer de Deu, per tal que son servir hi sia encara fet, que si vosaltres mi volets aydar, que yo vaja a pendre la ciutat de Mallorques ab tota la ylla. E de aço vos prech tuyt, que hagats bon cor e quem retats tal resposta que Deu ne sia beneyt e pagat, e yo, e tots vosaltres».
