que y ire ab cent, menys hun cavaller, e ab mil servents; e donarlos he bon sou, e prou pa e vi e civada, e tot ço que mester los sera; e no m'en venre tro que Deus vulla que hagau la terra conquesta. E Deu que us en do gracia e poder!».
Ab tant lo bisbe torna a seure, per saber dels altres lur voluntat.
Com parla lo bisbe de Girona.
o bisbe de Girona se leva en peus e dix:
«Beneyt sia Deu que aquest ardit vos ha mes al cor. E sia lo seu plaer que lo us leix acabar, a honor sua e profit de nos e de tota crestiandat. E promet vos, senyor, que yo ire ab vos ab trenta cavallers e ab trecents servents a qui donare bon sou, e ferlos he llur obs, aytant com lla stigam; e no m'en venre entro la ciutat e tota la terra hajam presa».
Adonchs torna a seher, per oir dels altres que dirien.
Com respos l'artiacha de Barcelona.
uix apres respos l'artiacha de Barcelona:
«Senyor, l'ardit que vos havets començat de Deu vos es vengut; e tot ço que de Deu es, a bona fi deu tornar e venir. Per que tuyt nos devem efforçar que us ajudem de tot nostre poder. E yo promet vos, senyor, que us seguire ab deu cavallers e ab docents servents, sens scuders e altra companya; e donarlos he bon sou e llur obs de tot quant mester havran, tro de ça siam tornats».
Ara calla l'artiacha e vol oir ço quels altres diran.
