palau a parlament: e tuyt foren aqui, cavallers e ciutadans e clergues e homens de orde, per oir lo rey e ço que volia dir. Mas ja enans de aço los barons de Arago els homens de Lleyda havien pregat lo cardenal que degues pregar lo rey que mudas lo viatge a Valencia, e aqui farien tot llur pertret e llur poder, que del fet de Mallorques non havien cura. Quant tots foren ajustats, lo rey parla e dix:
«Barons, per ço vos hic he fets venir e ajustar que us vull dir ço que he en cor de fer. Certa cosa es que lo rey serray de Mallorques ha fet grans dans a les mies gents e fa en cascuns jorns, qui te mos homens presos; e per missatgers que yo li haga tramesos, nols me vol retre. Per que es mon cor e ma volentat que pas a Mallorques ab tot mon poder, a honor de Deu e de la crestiandat».
Quant lo rey hac parlat, lo cardenal se lleva e parla e dix:
«Senyor, los barons que aci son e els richs homens de aquesta ciutat m'han pregat que yo que us dega dir e pregar que mudets lo viatge a Valencia, e seguirvos an tots, e faran tot ço que vos manets. Que del anar a Mallorques no han voluntat ne cura.
-Senyor, dix lo rey, lo viatge de Mallorques no lexaria, ne ja no passare lo sagrament. E qui seguir me volra, fara ço que devra, e yo sere li'n mils son amich. E qui seguir nom volra, havran abans guardo que fi».
Abtant lo rey pres hun cordonet que tenia e feu ne huna creu, e dix al cardenal que la li cosis. E lo cardenal cosi la li, e beneil, e donali sa gracia, e dona grans perdons a tots aquells quel seguirien. E puix lo bisbe e el artiacha el sacrista e d'altres richs homens qui ab lo rey eren venguts de Barcelona croharen se de la ma del cardenal.
Quant los richs homens de Arago e les gents de Lleyda veren quel rey fo cruat e molt d'altres, foren maravellats; e fo los molt greu com no hac mudat lo viatge a Valencia; e no y hac nengu que hanch li fes proferta de res.
