Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de la montanya, e aqui aturaren se, aparellats de la batalla.
 Ara lexem a parlar de aquests e parlem del rey que era a Senta-Ponça.
 Quant vench lo dimarts, de mati, lo rey se feu venir devant tots sos barons els cavallers, e dix los:

 «Tots deveu esser molt alegres e deveu fer moltes gracies a Deu de la honor que feta nos ha, e que, mal grat dels Serrayns, havem presa terra els havem vencuts e desbaratats. Per que, ara nos aparellem e anem nos en; e cascu pens de confessar e de penitenciar e treballarse per Nostre Senyor, que ell soferi molt gran treball per nos tro a la mort».
 Aquest consell han tengut tuyt per bo; e anaren oir les misses e confessaren e combregaren, e puix anaren s'en dinar molt tost. E quant foren dinats, armaren se ells e llurs cavalls, e plegaren llurs tendes e l'arnes, e carregaren llurs adzembles, puix muntaren a cavall. E el rey dona la davantera a'n Guillem de Moncada. E quant En Guillem de Moncada hac aguda la davantera quel rey li hac donada, ajusta sos cavallers e sos burons e sos parents, e tots aquells que sos tenguts eren, e dix los:

 «Barons, tots sots mos parents e mos tenguts, e bons cavallers e prous; e molt vos es gran honor que nos siam en les primeres ferides; per que tots devets esser molt alegres e coratjosos de combatre contra los enemichs de Jesu-Crist. E null hom nos parteixcha de la mia senyera».
 Quant En Guillem de Moncada hac parlat tots foren molt alegres e scalfats en la amor de Deu, e coratjosos de morir per ell, si mester los fos.
 Ab tant tots foren muntats a cavall e armats, e ab les adzembles carregades, els servents aparellats de anar, mogueren se tots d'aqui per anar de vers la ciutat. En Guillem de Moncada fo en la davantera ab tota sa campanya, e la cavalleria del Temple qui fo ab ell. El rey e En Nuno foren en la reguarda ab tots los altres barons. Els servents foren tots primers; e anaren tant avant que foren en un trescoll. Els servents que anaren primers veren la ost dels Serrayns, qui era part lo trescoll apres d'ells. E per la gran multitut de gent qui veren, a cavall a peu, e qui axils fo prop, tornaren atras, e digueren a'n Guillem de Moncada, quels Serrayns eren de tras lo coll grans gents.