Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL XLI

Com lo rey serray de Mallorques comença de fer parlar al Rey, e plach li al Rey.



Q

uant lo rey serray se veu axi apoderat, feu parlar al rey molts plets, per tal que se pogues levar dessus; mas al rey de Arago no li'n parech nengu bo, sino ques retes a ell ab tota sa gent, per fer sa volentat. El rey serray dix li: que li desempararia la ciutat e que li daria per testa cinchs besants de argent, ço es per huytanta milia persones e que no s'en portaria res, sino aytanta vianda com haguessen obs per la mar. E aquest plet romas, per ço com lo rey serray deya que no fossen scorcollats, el rey de Arago no u volch fer.

 Dementre que aquestes paraules se parlaven, lo pabordre de Tarragona comença a fer una cava molt gran e pregon e longa a argenters qui sabien de caves a fer, e molta d'altra gent. E cavaren tant tro que foren al mur major, e puix estalonaren lo; el pabordre feu aportar lenya secha molta, e feu la metre lla dins ab molt seu e pega e oli; e puix feu hi metre foch, sus en l'alba. E quant vench lo mati que tots foren llevats, lo mur ne vench en terra e cahech al vall; els crits se meteren per la ost; e meteren mans a cridar:  «Via dins!». E prengueren lurs armes, e volgueren s'en entrar. Mas lo rey de Arago correch de aqui en lla; e, qui per grat qui per força feu los ne tornar, per ço com lo rey serray era en convinença ab ell, que nengu nou sabia, ques retria a ell a tota sa volentat. Mas puix, com lo rey serray viu lo mur cavat, penedis de la covinença, que hac paor que no fos apercebut per los crestians; e trames missatge al rey d'Arago, que pensas de fer ço que pogues, que si ell lo combatia, que ell se defendria. E aixi stigueren aquel jorn e tota la nit. E quant vench a lendema, hun fill del rey serray se exi de la ciutat e vench s'en al rey d'Arago e retes a ell. El rey assegural e donali a menjar e a beure e tot ço que mester hac.