Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hun mur a la nit, dins aquell, que era de pedra e de calç, molt gran, de tres braces en alt, e hagueren hi fet cadafals de fusta e ballesteries. E axi aquell jorn no pogueren pendre la ciutat.

CAPITOL XLIII

Com lo comte de Ampuries feu cavar lo mur a la part de ponent.



A

b tant lo comte de Ampuries feu cavar lo mur e la torre de ponent; e puix feu lo stalonar; e feu hi metre foch per los stalons a cremar. E quant vench lo disapte mati apres de sent Andreu, lo mur e la torre caygueren tot al vall. E sobre aço hagueren llur consell, quel dimenge mati fossen tots aparellats ab llurs armes de entrar en la ciutat.

CAPITOL XLIV

Com se aparellaren tots per entrar e per pendre la ciutat de Mallorques.



Q

uant vench lo dimenge mati, anaren oir les misses, e confesaren e combregaren e faeren llur orde, axi com cells qui eren molt volenterosos de pendre la ciutat e no preaven res la llur vida, sols que poguessen servir Deu. E puix dinarense, axi com los vench a talent. E prengueren llurs armes tots, a cavall e a peu, e anaren vers aquella part hon cuydaven entrar. Si que la batalla fo aqui molt gran, tro que entraren dintre tro a trecents crestians e molt d'altres apres de aquests. Mas lo poder dels Serrayns era aqui tan gran que nou pogueren durar; e molt durament tornaren los atras, e enderocaren los al vall; e puix gitaren los dins al vall pedres e llances e calç viva e fems podrits. E axi staven ab molt gran