E axi les gents volenters, per amor del perdo, ab cavalls e ab mules e ab rocins rocejaren e gitaren tots los morts de la ciutat. E puix hagueren lur perdo guanyat. E hagueren molta lenya, e cremaren los. E foren cinquanta milia aquells que foren presos vius e foren catius. E puix reposaren se bellament e en pau, axi com cells qui ho avien be ops, que molt de temps ho havien treballat.
El rey parti la terra per cavallers, segons que era honrat hom ne y era anat ab molts cavallers; e als homens de peu atressi; e donals la ciutat francha e quitia, sens dret ne usatge que no fossen tenguts de donar a null hom; encara, que tot hom hi fos franch, anent e venint, crestian o Serray o Juheu, de tot ço que y aportas ne tragues, que no fos tengut de nengu dret a donar.
E axi la ciutat de Mallorques se pobla de crestians, e tota la ylla. E puix lo rey ab tots sos barons torna s'en en Catalunya e pensa de altres affers, segons que en aquest libre trobarets e oirets.
Com lo rey En Jaume de Arago se parti de Mallorques e torna en Catalunya.
uant lo rey En Jaume de Arago fo vengut de Mallorques en Catalunya, la dona sa muller, d'on hom lo havia partit per parentesch, fo morta. De la qual hac hun fill que hac nom N'Anfos, al qual feu jurar per tota sa terra, quant ana conquerir la ciutat de Mallorques. E puix pres altra muller, la filla del rey de Ongria que hac nom dona Yolant; e fo regina de Arago, molt bella dona, e agradable a Deu e a son poble. E de aquella dona hac tres fills e quatre filles, ço es assaber: l'infant En Pere, qui fo rey de Arago e de Cecilia; e l'enfant En Jaume, qui fo rey de Mallorques e de les ylles entorn de aquella; e En Sancho, qui fo lo menor, arquebisbe de Toledo.