Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


manera que nons seguirien pus avant, car grans messions havien fetes e non podien pus soffrir. E Nos responguemlos, que quant al sou, que Nos los fariem convinent paga, mas acorriment ne paga de les estimes dels cavalls nois poriem fer jatsia que demanassen raho, car nou haviem apparellat, e ells sabienho be; e axi quels fahiem gracies del servey quens havien fet e si sen volien anar quen tessen que noy poriem als fer. Sobre aço foren molts contrasts e moltes paraules entre Nos e los richs homens e cavallers; pero Nos mantinent fem convocar les hosts nostres per tota Catalunya quens seguissen a les parts de Rossello. E faem nostre pertret de nostres apparellaments per entrar en les terres de Rossello e de Cerdenya.

 Cap. 18 Apres divendres a xi de juliol vench a Nos lo cardenal de Roders que sintitulava Bernat per la divinal providentia tituli sancti Cyriaci in thermis, presbiter cardinalis, y era gran special amich nostre e devot a la nostre honor, per tal com son pare fou catala del vezcomtat de Cardona. Lo qual cardenal fo a Nos tremes ensemps ab frare Bernat Oliver del orde dels Agustins, mestre en theologia e bisbe de Osca, e apres fon bisbe de Barcelona e de Tortosa e era hun dels millors mestres en theologia qui lavors fos en lo mon, e natural de la ciutat de Valencia, per lo sanct pare, per tractar e fer avinença entre Nos e aquell qui fon rey de Mallorques. E Nos eximli a carrera per lo mati com entra en Barcelona e presentans una bulla del sanct pare en quens significava quen trametia dit cardenal per tractar pau, ab moltes altres rahons. E apres aquell dia mateix com hom hague dormit, lo cardenal ensemps ab lo dit bisbe e altres prelats e clergues, doctors e sabis, sen vench davant Nos en nostre consell e proposa, entre les altres coses les primeres, les paraules que son escrites en la biblia: Sufficit, nunc contine manum tuam. E sobre aquestes paraules ell funda moltes rahons a inductio de concordia, pregantnos molt affectuosament de part del sanct pare e de la sancta esglesia de Roma que Nos haguessem clemencia al dit En Jaume qui fo rey de Mallorques, e bastava que li haguessem levat lo regne de Mallorques e vençut. E dix moltes rahons e moltes inductions. E Nos responguem de continent en breus paraules recomptant en general los excessos del dit qui fo rey de