Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


car deyen quel sou era degut als cavallers de Arago be de xv dies e als de Catalunya qui eren ab ells de x dies; e de mes o de menys; e Nos som moguts daço e dixem: que pus nos metiem en aço, que sen pensassen de anar, que ab los que haviem conquesta Mallorques, iriem en Rossello. Empero apres dubtantnos que no sen partissen, començam a parlar a part ab cascun, e finalment prometeremlos a fe de rey, quels pagariem dins Rossello lo sou de un mes quils era degut per anar En Rossello e per tornar en lurs cases. E ells foren pagats de aço e seguirennos tots.
 Dilluns a xxi de juliol del dit any m.ccc.xliii partim de Gerona ab los dits infant e ab richs homens a cavall e ab nostres companyies. E Nos ab les companyies de casa nostra anam dret a Figueres, e posam aqui e faem compartir los dits infants, ço es, al infant En Pere, qui era ab c homens, assignam lo loch de Paralada, e al infant En Jaume, qui era ab ccl cavallers, e als nobles don Pedro senyor de Exerica, e al comte de Luna, En Blasco Dalago e a mossen Joan Ferrandez de Luna e altres barons e cavallers, los lochs entorn una legua de Figueres ab les hosts de Catalunya, que speram aqui. E stiguem aqui esperants dites hosts e les atzembles e les viandes necessaries, sis dies.
 Dimarts a xxii de juliol vench a Nos frare Antoni Nicolau del orde de sanct Agosti, e presentans una letra del dit cardenal e altra dels consols de Perpinya en quens pregaven ens suplicaven, que guiassem llurs missatgers quens volien tremetre. E Nos tantost faemlos fer lo guiatge que demanaven e el dit frare tornassen. Mas los missatgers que Nos haviem guiats na vengueren.
 Divendres a xxv dies de juliol, estants Nos en Figueres en un verger que havia en lo alberch hon posavem, vench a Nos Nuch de Arpaio capella e companyo del dit cardenal ab letra de creença sua e presentans una letra del dit qui fo rey de Mallorques. Lo tenor de la qual es aytal, e lo sobre scrit es aquest: «A son molt char e reverend frare lo senyor rey de Arago.» E apres se segueix la letra en aquesta forma: «Reverend frare e molt car cosi: no contrastant qualsevol coses pas-ades, gran plaer hauriem que ab vos nos poguessem veure, ab que nos fos segur. Perque, vos pregam, que no creeu qual-