Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Roger de Rarianach e tots los altres homens de cavall naturals e poblats de Rossello qui son ab ells dins la força de la dita ciutat romanguen en la preso del senyor rey, sots la forma e manera contenguda en lo dit capitol. Los altres qui son de la senyoria de França o daltres partides, per honor del rey de França, e per lo deute quel senyor rey ha ab ell, axi cavallers com homens de peu, qui sen puixen anar ab llurs cavalls e armes e bens mobles faent sacrament e homenatge que no entren ara ne durant la execució de Perpinya, ne null temps no facen valença al alt En Jaume de Mallorques contra lo dit senyor rey de Arago.»
 E en aquest diumenge vench a Nos guiat mossen Pere Ramon de Codolet per tractament de don Pedro de Exerica; e parla molt ab ell; e puix don Pedro parla molt ab Nos, tractant que En Jaume de Mallorques se volia metre en nostre poder.
 Aquest dia, segons quens feu a saber mossen Gilabert de Centelles qui era capita de les gents darmes per Nos a Canet, alguna companyia de cavall e de peu que ell havia tramesa a sanct Hippolit per fer cavalcades, a hora de tercia, e los almugavers nostres corregueren tro a Clayra e prengueren homens e fembres, e al so se moch; e la companyia que era a Clayra isqueren per toire la presa als nostres, e aqui hagueren gran mezcla. E los de Clayra venceren e morirenhi de sis en set homens; e nafrats molts e presos; entre los altres fo pres lo batle de Clayra. E apres, hora de mig dia, los homens de sanct Lorenç de cavall e de peu vengueren a sanct Hippolit e los de cavall e de peu de Sanct Hippolit isqueren e combaterense ab ells, e los nostres venceren. E morirenhi dels homens a cavall de sanct Lorenç tres, e un a cavall. E moriren de peu de xxv en xxx; e nafrats molts e presos xi. E los nostres no prengueren mal algu.
 Dilluns a xii de juliol, los de la força de Helna se reteren, ço es, de la vila damunt vers hora de tercia. E nos tremetem los algutzirs e alguns de nostre consell; e tregueren de preso mossenyer Roger de Ravanach, qui era capita e els altres, segons dit es. E lexarenne anar los de la senyoria del rey de França. E apres En Phelip de Castre ab companyia de cavall mes la nostra senyera en lo cloquer de la Seu de Heina sus alt. E totes les gents, homens e fembres, exiren e vengueren a