Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/156

infant En Jaume; (e lo infant En Pere noy fou, car a Muntesquiu era romas no ben sa;) don Pedro de Exerica, mossenyer Pere de Muntcada almirall, mossenyer Pere de Fonollet vezcomte de Illa, mossenyer Guillerm de Bellera y En Galceran de Bellpuig, mossenyer Artal de Fosses, mossenyer Jaume de Arago, mossenyer Rodrigo Diez, mossenyer Joan Ferrandez Munyoz doctor en leys, mossenyer Garcia de Loris, mossenyer Phelip de Boyl, mossenyer Ramon de Coponç, mossenyer Ferrer de Vilafranca, mossenyer Michael de Gurrea, frare Nicolau Agut confessor nostre, mossenyer Lop de Gurrea, En Guillerm Albert, En Pere Des-Bosch, En Francesch Foix. E finalment, jatsia que fos greu a alguns quins eren de contraria opinio a la reverencia quens faria En Jaume de Mallorques quant venria davant Nos, quel besassem en la boca e no li sofferissem que ell nos besas la ma; e tantost teta reverencia que li assignassem loch a Helna hon estigues.

 Cap. 28 Dijous a xv dies de juliol estant Nos en les tendes prop Helna, per lo mati, don Pedro de Exerica torna a En Jaume de Mallorques per amenarlons. E Nos esperam la venguda del dit En Jaume de Mallorques, e no vench. E puix hoim missa esperamlo una peça, e encara no vench. Puix asseguemnos a taula a dinar, car deyem que si venia bens ens levariem. Finalment tro apres dormir la sesta En Jaume de Mallorques no vench. E llavors Nos estiguem asseguts en un banch, al cap del nostre lit en la tenda ab lo infant En Jaume ab tots los barons e cavallers e molta altra gent, que non hi podien mes caber, y En Jaume de Mallorques vench tot armat salvant lo cap. E com nos fo apres Nos, nos levam de peus; e ell tantost, al venir, quens fo pres, finca lo genol en terra, e Nos presemlo per la ma per levarlo. E ells, sens voluntat nostra, quaix forsan, besans la ma; e Nos execamlo alt e besamlo en la boca. E fet aço ell nos dix estes paraules en summa: — Monsenyor, jo he errat vers vos, mas no contra fe; pero senyor, siu he, nou cuyt haver feyt. E siu he fet, senyor, es per mon foll seny e per mal consell, e venchho esmenar devant vos, que de la vostra casa son e vullvos servir, per ço com tots temps vos he coralment amat: e son cert que vos, mon senyor, haveu molt amat mi, e fets encara. E vullvos fer