especial que nostre senyor Deu feu ans quel dit senyor rey nostre pare passas desta vida, volem quen sia feta mencio en lo present libre, ço es, que com lo dit senyor nostre pare haguus donada a la reyna nostra madastre lo castell e la vila de Xativa ab tota juredictio alta e baxa, fou conmanat lo dit castell an Bernat de Serria quil tenia com Alcayt, e ere sots-alcayt En Bernart de Matero. E esdeuenchse que vivent lo dit senyor rey nostre pare, En Bernat de Serria dessus dit fina sos dies en lo dit castell de Xativa en lo derrer dia de deembre del any de la Incarnatio de nostre senyor Deu, mil cccxxxv: axi que, lo senyor rey nostre pare no visquu apres del dit Bernart de Serria sino vint e cinch dies. E estant lo dit en Bernat de Serria a la mort en lo dit castell de Xativa, lo dit En Bernat de Matero sots-alcayt seu dixli tres vegadas altament: — Senyer En Bernart, si Deus fases voluntats de vos, a qui manats que do lo castell? — E lo dit Bernat de Serria li respos: — al rey — per tres vegades. E dit aço ell traspassas de aquesta present vida. E com fo mort lo dit sots-alcayt venia al senyor rey nostre pare per retreli lo castell, e com fo a Tortosa ell sabu quel senyor rey nostre pare era mort; e oyda la sua mort, encontinent gira e tornassen a Valencia. E com to en Valencia, ell feu ajustar tots sos parents e amichs e alguns savis, e demanals de consell, que faria, ne a qui retria lo castell de Xativa; e dixlos tot ço que ell havia dit an Bernart de Serria estant a la mort, e la resposta que ell li feu, ço es, quel retus al rey, segons que dit es; e tots los dits parents e amichs del dit En Bernat de Matero e los savis, hoint que En Bernat de Serria li dix quel retus al rey, que ell era tengut de donarlo a Nos qui urem son rey, pus nostre pare era mort. E haut aquest consell tantost partis de Valencia, e venchsen a Nos qui urem en Arago, e com fo ab Nos retens lo castell. E dencontinent Nos lo reebem ab gran plaer quen haguem; e aquell commanam al dit Bernat de Matero, jatsia no fos tan honrat hom com eren stats los alcayts de Xativa, mas aço fahem que, pus per gracia e do de Deu lo haviem haut, e lo dit Bernat de Matero ne era causa, commanamlo a ell; e per ço ho fem scriure que si lo dit sots-alcayt en aquell punct no haguus feta aquella demanda en Bernat de Serria, lo castell e la vila de Xativa fora romasa a la dita reyna nostra madastre, de ques
