Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/57

esglesia major de Sanet Salvador, axi com es acostumat. Perque, tantost partim de la esglesia dels frares menors, hon posavem, e ab gran dol, segons que es acostumat, anam a la dita esglesia de Sanet Salvador, e aqui faem cantar misses e fer sermo, lo qual sermo feu lo nostre confessor frare menor, per nom, frare Sancho Dayerbe, qui puix fo bisbe de Terraçona e en apres archabisbe de Tarragona. E faem e retem aquell deute que poguem a la anima de nostre pare, aquell dia. E puix acabat lo dit offici, tornamnosen a la dita casa dels frares menors, hon posavem.
 Cap. 3 E per tal com los richs homens e algunes gents honrades de ciutats e de viles de Arago devien venir a Nos, partimnos de la dita casa dels frares menors, e mudamnos a la Aljafaria nostra; e a cap de pochs dies vengueren davant Nos los damunt dits infants En Pere, En Ramon Berenguer, e lo archabisbe de Tarragona, el bisbe de Barcelona, e Arnau Roger comte de Pallars, Not de Muncada, En Ramon de Cardona, En Guillem de Cervello, e daltres molt nobles e cavallers de Catalunya, car ja gran res de aquells de Arago eren ja ab Nos, es a saber, lo archabisbe de Çaragoça, el abat de Muntarago, En Lop de Luna, En Joan Exemenez de Urrea, don Exemen Cornell, En Pere Cornell, En Ramon Cornell fills del dit don Exemenez Cornell; En Joan Exemenez de Urrea fill del dit Joan Exemenez, Blasco Dalago, En Joan Exemenez de Urrea germa seu e molts daltres de Arago. Ey vengueren aximateix promens de Barcelona e syndichs e procuradors de ciutats e viles de Catalunya; e supplicarennos ens requiriren ab chartes publiques que Nos, ans quens coronassem en rey, deguessem personalment anar a la ciutat de Barcelona; e aqui quels jurassem llurs usatges, e llurs constitucions; e ells quens farien sagrament de feeltat per raho del Comtat de Barcelona, axi com deyen que era acostumat en tots los reys passats antecessors nostres. E sobre aço, Nos demanam nostre acort.

 Cap. 4 Sobre aquest acort, Nos veents la gran fadrinesa nostra, e que per nostre cap no podiem bonament coneixer qual nos era pus profitos, ço es, la anada, ó la aturada, pensant