Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/61

tot lo poble, allegant rahons algunes, donantnos que axis devia fer. Sobre aço en Not de Muncada tan solament resposli per Nos, e dix, que nou devia fer, car seria prejudici de la corona que Nos fossem coronats per ma de prelats. E Nos otorgam ço que En Not de Muncada dix; empero nenguns de nostres consellers noy contrastaven a aço que dix lo Archabisbe, ans ho atorgaven; e aximateix los prohomens de la ciutat de Çaragoça. E nos veents aço som fort torbats en nostre cor, e no sabiem quens hi responguessem. Mas empero, Nos responguem que Nos mateix nos voliem posar la corona. E quant lo Archabisbe veu que Nos no voliem atorgar, e laguias lo offici tant com pogue, ab gran pruxuvol vans pregar, que aldemenys nos plagues consentir quens adobas la corona com seriem davant el altar de Sant Salvador, davant tot lo poble; e Nos lavors veemnos en tan gran perill, ço es, per lo dia quins era lo pus honrat que null altre que nos esperassen en aquest setgle, e que aquell que teniem per pare, quant en aquest mon, digues aytals paraules en honrar la sua esglesia e son archabisbat en gran detriment e subjugacio de nostre regne; e consellantnos encara los damunt dits prohomens de Çaragoça e Consellers nostres queu consentissem. Nos empero conexents lo contrari, som torbats forment dins nostre cor; e si bens erem de pochs dies, tantost haguem acort entre Nos mateix que ley atorgassem, mas empero, que non faessem res, per ço, era ja gran dia, e lo dit offici e festa quis poguera laguiar, per tal com per ma del dit Archabisbe, qui era ja revestit, haviem a pendrer nostra benedictio. E tantost fet lo dit atorgament, Nos isquem de la sacrestia ab los damunt dits prelats, richs homens, cavallers e daltres persones honrades qui eren dins ab Nos. E acostamnos al altar per rebrer ab devocio nostra coronatio. E Nos diguemli que prou bastava, e que nons adobas nens tocas nostra corona, que Nos lens adobariem. E axi no lin donam licencia, de la qual cosa ell fo molt mogut, e non gosa fer res apares; e dix la missa be e solemnement, e complida, e tot son offici. E aqui los juram los llurs furs e ordenament del regne de Arago, segons ques pertany de fer.

 Cap. 10 E dita la missa dessus dita e tot lo offici fet e complit be e bastantment, Nos som reebuts aqui en palmes per nos-