mal per febre quel pres en Vilafranca de Penedes e cavalca cuitadament e ana veure lo dit rey. E lo rey En Pere dixli: — ¿mon fill, a que sots venguts? — E ell li respos: — Senyor, yo he sabut lo vostre mal e somvos vengut a veure e fervos reverencia. — E ell dixli: — fill, tornatsvosen en bon hora, e fets vostre viatge, car vos no sots metge per guarirnos, car Deu nos ha a guarir la anima e los metges lo cors. E axi, partitvos hictantost, e fets vostre viatge; e nous es ops quens vinguats devant. — E encontinent, lo dit infant cavalca e sen torna al estol, e ab tot lo dit estol ana a Mallorques e assetia la ciutat e per via de tractament hacla, e tantost que lach haguda lo dit rey En Pere passa desta present vida en lo damunt loch dit, hon era lo dia de sanct Marti; e lo dit infant Nanfos romas rey de Arago e pres titol del realme del Mallorques, e regna tro a vi anys, e hac guerra ab la casa de França e ab la casa de Granada e ab la Esglesia e ab la casa de Castella e ab los Moros; e fina sos dies en Barcelona en lany que comptava hom mccxci, segons que largament es notat en les croniques de temps passat.
Cap. 5 A pres mort del dit rey Nanfos regna lo rey En Jaume avi nostre e venchsen de Sicilia don era rey. E apres algun temps que hac regnat en Arago e hac pacificada la guerra que era dins sos regnes, feu pau ab la esglesia de Roma e ab lo rey de França e renuncia al realme de Sicilia, e fonli donada la conquesta del realme de Serdenya. Renuncia encara al realme de Mallorques, lo qual per contemplacio del Rey de França e del Pare Sanct restitui al dit rey En Jaume de Mallorques; e ladonchs lo dit rey de Mallorques renovella al dit rey de Arago la infeudacio e totes les altres coses a les cuals era stret segons forma de les croniques dessus dites. E pres per muller la infanta dona Blanca filla del rey Charles en lo monastir de Vilabertran, que fo mare del senyor rey Nanfos pare nostre e dels altres fills. E apres algun temps lo dit rey de Mallorques, en sa vella edat, stant en la ciutat de Mallorques passa desta vida, e romangueren quatre fills seus; e lo primogenit hac nom Jaume, qui en vida del pare renuncia al regne, e lo segon hac nom Sancho e fon rey de Mallorques, e laltre hac nom Phelip e fo hom de sancta religio,
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/85
Aquesta pàgina ha estat revisada.
