el més cobdiciat. El sostindre aquest càrrec li havia costat un sens fi de lluites, de les quals, més o menos ferit, n'havia sortit vencedor, deixant sempre a les victimes amb l'unic consol d'una venjança no llunyana.
Cada lluita d'aquestes originava una activitat en aquell medi, fent créixer la vanitat d'aquella gent.
Com moltes altres vegades, se presentà un pretendent que volia el lloc del que ja'l posseía a copia de fer valenties. El pretendent va dir: «—Jo vui ser el baranda de la casa». L'efectiu va contestar: «—Ho tinc guanyat. Lo mateix te toca fer a tu». Van convenir la baralla, però abans anaren a escullir el lloc, que va ser a la salzereda del Besòs.
Convingut el lloc, van determinar els padrins i l'hora per l'endemà. La lluita tenia de ser amb ganivet, que era l'eina més usada per ells en aquella ocasió. Tots ells, a la part interior de l'americana, en la banda esquerra, hi tenien una butxaqueta ont en posició vertical hi duien el ganivet d'uns vinticinc a trenta centi-
