fòra) o bordas de peixols, i com a guineus afamades roben sense mirar obstacles ni perills.
Per la seva inexperiencia solen ser de caracter desvergonyit i fins provocadors: planten cara a tothom, i són perillosos per l'impunitat que abriga l'ignorancia.
Vaig fer-me carrec del seu desvergonyiment al veure-n un, que tot just deuria tenir dotze anys, que amb un ganivet a la mà volia agredir a una dòna que l'havia renyat. Per cert que'l renom corresponia bé al seu aspecte físic: li deien el Gat sec, i tot ell era un nervi.
Els timbes.—Són els que roben rellotges (parlus), agulles (pinxes) i moneders (tanques).
El timba, com en els demés robos, porta'l seu consorte (company), i l'un a l'altre's fan de tapia, segons l'agilitat del que adinya'ls bastos o els greps (ficar els dits per robar).
Quasi sempre solen aprofitar les aglomeracions de gent, en les entrades als teatres, en els tranvies, etc.
Van dos, per exemple: el tapia pro-
