celulars, la més refinada reclusió, no podran contenir mai l'esperit d'un home.
Les presons haurien de ser les escoles de redempció. El remordiment es l'unica clau que pot tancar el passat i assegurar un bon pervindre.
La lluita que sostenen alguns individuus es terrible, sobre tot els que tenen una visió clara del mal. Em deia un quinzenari:
—Què puc fer jo, sinó robar? M'hi veig obligat per viure. Quan surts de la presó, tota la policia 't coneix, retratat i medit de tot arreu. Vas a buscar feina. A la que saben que has estat a la presó, ja no't donen ni'l bon dia. Arribes al vespre que tens fam. Si te'n vas a dormir, la gana i la miseria 't desperten. Què has de fer sinó robar? Cregui-m: el sofrir d'un hom fa despreciar el dels demés.
No fa molt temps que amb tot el cor vaig felicitar al digníssim president de l'Audiencia, D. Bonaventura Muñoz, per la seva idea tant humanitaria com la fundació del «Patronato del liberto».
Hi ha homes que han estat a la presó
