les seves urpes, fent rajar llagrimes de sang als pobres abandonats. Ella es la que devora com un monstre famolenc als que, enlluernats per ilusoris pressentiments de les grans ciutats, han vingut caminant per les llargues carreteres; els que aixís mateix fugen de nit, caminant de poble en poble amb l'afany d'acabar aquella ruta penada com la seva vida, refent-se quan tot just oviren les apinyades cases del poblet, l'esperit se'ls refa, i, desvaneixent-se'ls les emboirades esperances, tornen a la seva terra'l cos infectat de les malalties de la metropoli xucladora.
¿Per què fadigar la pensa combinant noveles, si allí cada persona n'es una, tota plena d'accions eventuals, a tal punt, que la més senzilla despertarà moltissim més interès que la combinada mentalment?
Més això es mirat amb cert despreci, es qualificat d'ordinari i fins amb una indiferencia que, si un hom no estés ben convençut dels seus ideals, el farien dubtar; però crec que aquesta indiferen-
