Pàgina:Cuentos del avi (1867).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


Quant de terra ix un Ge�nt
Que !as va deix aturdidas.
Mare de Dbu ! I Quina p6r
Que 'ls hi feu, pobretas ninas ]
Era air y gros que espantava
Per ulls blaus, dos mars tenia
Per cabells y barba,' boscos
Per boca, covas y minas;
Per dents. montanyas nevadas
Per venas, rius que corrian,
Y per fb encara mes pbr,
Fumava en una gran pipa,
Corn tabaco, mblts volcans
Que espurnavan brasas vivas.
Las ninas ja se 'l miravan
Esglayantse estremordidas,
Quant ell ab veu mbk melosa �
Aixi 'ls hi diu amansintlas:
--No tingu6u cap pbr, ninelas,
No tingu6u cap pbr, mas fi[las,
Que jo us dar6 quant vullau
Si ra' escoltfiu una mica.
Las ninas aixls que ho senten
Li diuhen que be 'y que ho diga,
Y ell respon que si li dorian