Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/103

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
83
Llibre primer.

enamorada de Curial; perqueus torn a suplicar quem digats si es ver. La Guelfa respos:—Abadessa amiga mia, yo a vos no cobriria ne pusch cobrir cosa alguna que a altra persona hagues a descobrir, e si parlare ab vos obertament e siats certa que nom fall conexença, que si yo no se ne pusch cobrir les mies passions, mal les cobrirets vos o altre aqui yo ho recomanas, sabent que nous hi va tant. Empero lo desig que he de parlar daquest fet, e la auinentesa que he de vos me força que yous diga ço que si seny hagues deguera celar; pero aquesta pena haurets de mi si les paraules que yous dire vos ixen de la boca: que la lengua ab que haurets parlat vos fare arrancar. E daqui auant vos responch que yo no se que es amor, ne may nol viu quem recort, ne se qui es; be he oyt dir que amor es alguna cosa, empero yo no veig que sia res, sino furor encesa, e passio agradable. Es ver que yo vull be a Curial, e si aço vol dir amor, amor sia, car yo no ho se; sino tant que he plaer de oyr dell, e desig que fos lo millor e maior del mon, e voldria que estigues prop mi, e de mi nulls temps se partis. Ara sabets tot mon fet. Labadessa replica:—Senyora, si be les monges estan apartades, empero alguna volta son requestes per alguns homens que han pochs negocis, e yo en mon jouent he hoyda aquesta liço mes de quatre vegades. Es cert que amor no es sino una gran e ampla afeccio que hom ha ala cosa que li plau, la qual engendra desig de complaurel en totes