Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
107
Llibre primer.

e tan ardit que nos poria scriure, alegre cantador, tot enamorat, e finalment ben volgut de quantes persones lo hauien en priuadesa. Axi que aquests cathalans confiants de lur virtut, anant per lo mon feyan ofici de combatre, e nos podien fer grans fets darmes que ells no si trobassen e non reportassen gran honor; e axi eren tenguts en gran preu en moltes provincias, en les quals cercant honor que sens treball bonament nos pot hauer, eren stats.

39.

M

OLTA congoxa passaua la Guelfa, si bes feya lo fello, e hauia molt gran desig de veure Curial, e ara deliberaua trametre per ell, e sus ara sen penedia per venjarse de ço que ell contra ella hauia fet, e no sabia com sen regis. Perque un dia, abans que la batalla se fes, trames per Melchior, e dixli:—¿Que fa aqueix mal home?—Senyora, respos Melchior, aparellas pera la batalla.—¿E quinys paraments ha fets? dix la Guelfa. Respos Melchior:—Blanchs ab creus de Sant Jordi, tals com los altres companyons seus.—Ara digats li, dix la Guelfa, que nos de desplaer de ço que veura, que yo he donats los paraments de Laquesis a Boca de Far, car los bens de ma enemiga vull que tenga mon enemich; e axi donats a ell aquesta manilla de brufol e port la lo dia dela batalla; e tornarets a cap dun poch, que yous he mester. Melchior sen ana a Curial e donali la manilla, de que ell fonch tan content com si hagues guanyat un realme e parech li ja hauer vençut. Apres li