tant com pusca cele lo seu nom si plaer menten afer; car si res de be fa, basta que lo caualler del escut negre ho hage fet. E al vespre manarets lo açi ab vos, e yo li parlare, si be hauia proposat no parlar li al present. Venint lo vespre, Curial, tot desfreçat, ana a la Guelfa, la qual li feu molt gran festa, e presents Labadessa e Melchior, li dix axi:
4.
URIAL, veritat es que yo te volgut be e voldre, mentre tu ho voldras; empero yot prech que nom cerchs los enuigs quem has fets en Alamanya, si vols la mia vida. E membret be lo punt en que eres, com yot comenci a auançar, car yot certifich que pensant yo en allo, e recordant la tua ingratitut, mas aportada en un estrem tan fort, que yom pensi que nom trobasses viua. Yo he dita a Melchior la manera quem es vijares que degues tenir en aquest viage que entens a fer, empero fes ne ço quet vulles. Daltre part hauia pensat que ten menasses Arta, aquesta donzella, per que vees totes les coses; mas sabent quet seria molt enuiosa e ten veuries en molts perills, no to he volgut dir, e axi veges que ten par. Prechte que not vulles treballar en escusarte a mi deles coses passades, car no faries sino refrescarme les plagues. Curial respos:—Senyora, yo nom vull escusar ni placia a Deu, car no he pecat ni entench a pecar de tal pecat que escusacio si meresca; empero Deus, qui esta de sobreguarda e veu los coratges de tots, hauent egual cura de totes les creatures, ma per
