ells tan virtuosament que tot hom hauia que fer. La donchs lo Rey afferra lo Duch Dorleans per los flanchs e donant desperons lo tira axi fort que, vulla o no, lo trau de la sella, e mudat aquell en lo coll del seu cauall lo porta a les lotges a presental a la donzella del scut negre com a la pus bella de totes.
47.
O Duch fonch ben vengut, plant empero molt festeiat, mas com lo volguessen desarmar no ho consenti, empero trames a dir al Caualler de les spases, que era allo que ell hauia a fer per exir de preso. Lo caualler li respos, que no pus sino dir publicament que la donzella del scut negre era la pus bella donzella del mon. Lo Duch qui oy que li conuenia dir aquestes paraules si al torneig volgues tornar, fort secretament feu venir un scut negre e suplica a Laquesis que li posas la ma damunt. Lladonchs lo Duch dix:—Yo dix que la donzella que te lescut negre es la pus bella del mon. E axi de continent, llaçat lelm al cap, munta a cauall e torna al torneig. En aquesta manera fonch enganat lo Caualler de les spases, car ell no senti lengan, sino poguera esser que abans quel torneig se fos acabat, lo qui hauia llegit lo test haguera feta la glosa, el haguera declarat.
48.
N aquesta hora lo Duch de Borbo e lo Duch de Bar junts entren en lo torneig, contra los quals lo Rey Danglaterra ab tota la sua gent ana. Encon-
