Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/258

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
238
Curial y Guelfa.

uentura li fora tolt loch de venjança, e daltre part que deute de caualleria no sofer que aquells ahurts se façen en tal cas, ne per tal via. Molts han dit que Achilles ocis Hector malament e no com a caualler, empero pot esser que erren, mas mata Troyol malament e com a flach caualler e couart. Car si Troyol infestaua los Mirmidons batallaua com caualler pus valent e ardit, e Achilles, si en defensio e aiuda dels seus lagues mort per son cors, be haguera fet. Mas mostras clar quel dubta com nos gosa metre en la batalla sol contra ell, mas amonestant e mouent los seus tots contra laltra solament, manant que per ells tots fos enuironat circuit e mort. E axi ell ab tots los altres com per son cors no ho gosas empendre, lo mataren. E ço que pior e de pus vil renom li fonch, lo caualler tan valent, mort axi malament com oyt hauets, ligarlo a la coa de son cauall e rocegar lo per tot, aquesta es obra de jueu qui en aquells qui defendre nos poden mostren crueltat. Altres dien que Achilles usa be en matar Troyol a qualseuol partit, car las victorias se cerquen en moltes maneres e aquell es tengut per saui caualler o capita qui pus sauiament e ab pus cautelosa manera, ab menys dan, e menys perill, e ab maior seguretat, sab cercar e hauer la cobeiada e dubtosa victoria. E com sobre aquest debat se escampassen moltes paraules e ja quasi descompostes, lo Rey qui era molt saui senyor, manant los callar, tolgue la questio.