Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
8
Curial y Guelfa.

nos curaua de donarli marit, ne a ella paria cosa honesta demanarlo, no podent resistir als naturals apetits de la carn qui ab continuus punyiments incessantment la combatien, pensa que si per ventura ella amas secretament algun valeros joue, puys que algun no sen apercebes, no seria desonestat, e que ja hauia esdeuengut a mes de mil altres; e posat que alguns per via de indicis, volent deuinar ço que no saben, sen apercebessen, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. E axi dona licencia als hulls que mirassen be tots aquells qui eren en casa de son frare. E no hauent esguart a claredat de sanch ne a multitut de riqueses, entrels altres li plague molt Curial, car veent lo molt gentil de la persona e assats gentil de cor e molt saui segons la sua edat, pensa que seria valent home si hagues ab que. Perque pensaua auançar lo e daqui auant començal se a acostar e cridaual souen e parlaua ab ell molt volenterosament.

5.

H

AUIA aquesta noble dona un procurador, lo qual reebia e tenia per ella totes les rendes de Mila e aquells administraua, home molt saui, secret e valeros, ja de edat de cinquanta anys, Melchior de Pando apellat. La Guelfa amaua molt aquest Melchior e fiaua dell no solament les riqueses ans encara tots los seus secrets. Perque un jorn parlant ella ab lo dit Melchior de tots aquells de casa del Marques, vench los a memoria Curial, lo qual Melchior loa molt, e malahi la pobretat del joue e la poca conexença del