cuyt hauer bona justicia. Deu es en mig al qual recoman la mia causa; faça de aço e dels altres fets meus a sa volentat.
97.
ONADA fi a les paraules anaren sopar, e foren seruits esplendidament en copia gran de viandes e de diuerses maneres de preciosos vins. Marauellanse los ancians, e miren lo un laltre com se veen en tan gran casa, tan ornada, plena de tants seruidors, e tan composta de tan diuerses maneres de arrears; miren la vaxella tota daurada e en gran copia; miren lo orde del seruir, miren los homens dedicats cascu a son ofici seruir sens remor; arbitren aquesta no esser casa de caualler, ans de Duch o gran senyor; veen les viandes venir ab ministrers, veen venir durant lo sopar cauallers e grans barons, e alegrant se fer festa e honor a Curial, e ell a ells. Empero totavia Curial honraua los cauallers ancians e mostrauals als altres, perque tots los feyen honor e moltes prefertes per amor dell. Apres del sopar, lo Duch de Bergunya, lo Comte de Foix, los senyors de Sant Jordi e de Vergues, vengueren a la posada de Curial e com trobassen los ministrers cornant, meterense a dançar e a festeiar. E axi passa gran part de la nit entant que, passat aço, cascu sen ana a son hostal, romanint Curial ab los ancians alegres molt, e com fos temps de anar dormir, foren als ancians mostrades lurs cambres e, obtinguda licencia, partint se de Curial sen anaren dormir.
