Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/311

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
291
Llibre segon.

com vos sots, e axius requir que vengats ab mi e tengats vostra paraula. Tots hagueren plaer de aquesta pau noua, e abraça e besa lo Sanglier a Curial e a Aznar, e semblantment Curial besa Guillalmes de la Tor. Mas lo dit Guillalmes no besa a Aznar ans ab la vista braua e fellona, acomiadantse de tots, a la sua posada lo sen mena, e, aparellat notable dinar, prop una donzella germana sua, bella molt, que Yoland hauia nom, lo segue. E axi menjaren splendidament e com foren dinats, entrats tots tres en una cambra, en la seguent forma li parla:

111.

A

ZNAR, vos sots mon presoner per vostra volentat e hauets jurat no partir de mi sens rescat que yo prenga de vos, e yous respongui que era content. E lo rescat que yo de vos vull hauer es que vos donets un besar a ma sor, e tantost serets quiti. Perque Aznar besa la donzella e ladonchs Guillalmes li mes per lo coll una esquerpa dor molt rica que lo Duch de Bretanya li hauia donada, e dix:—Aznar, vos hauets pagat lo rescat, empero yo no he pagat lo deute queus deig, car vos me teniets en terra em poguerats hauer mort si volguessets. Empero vos pus piados de mi que yo mateix me donas la vida, la qual yo ab tot mon esforç me volia toldre, e axi fets de mi e de totes mes coses a vostre plaer. E tu, Yoland, fes sens contrediccio tot ço que voldra Aznar, hauent te donat un tal germa com yo son, lo qual hagueras perdut si ell hagues haut tant poch