alegria sen parti. Curial lo acompanya vuit legues e com vench al partir dix:—Senyor Aznar, yo nous pusch merexer a present la gran gracia que vos me hauets feta ne la honor que he hauda per vos. Deus lo qual es retribuidor de totes les coses, vos ho vulla guardonar. Yo he pertida la mia desferra tota mig per mig, e la meytat que yo tench per vos es açi. Manats la pendre, e clam vos merce que a aço no responats sino lo metre ho per obra, car si vos sots amich ami com yo son a vos, e com jam sots estat, seguirets ma voluntat e plaer, la qual es aquesta. Molt se debate Aznar per no pendre ho, mas finalment hach a complaure a Curial. Ladonchs Curial pregant lo que en gracia e merce de son senyor, lo Rey Darago, lo volgues recomanar, e comanats los uns als altres a Deu, continua Aznar son cami fins a Barchinona on Aznar troba son senyor ab molta gent notable.
115.
O curare ara de parlar de la recepcio quel Rey feu a Aznar e a sa muller. Pens cascu que aquell Rey era lo millor caualler del mon e amaua e honraua los bon cauallers, car assats ne digui en lo capitol dels cauallers qui venien de Montferrat. E qui voldra saber qui fonch aquell Rey, lija lo seten capitol del purgatori de Dant que alli ho trobara. Car no obstant que lo dit Dant fos affeccionat ala parcialitat del Rey Carles, enemich del dit senyor Rey Darago, e en aquella comedia de purgatori aquest venerable
