la Guelfa. E sapies que Curial es en tan auol punt que no tornara açi james, e si ho fa hi aturara fort poch e haura desfauor, car yol he desfauorit e los Infortunis li han dat salt e nol lexaran de molts anys, el aportaran a tal punt que no faent se dell alguna mencio, ignoraran los quil conexen lo loch on habitara e sera ras de la memoria de tots los homens. E desparexent, girant la sua roda, en altres parts sen ana.
135.
O Duch en laltre jorn, recordant lo sompni, cregue que axis faria, e anant sen al Rey, no dient li ço que hauia sompniat, li suplica trametes per la Duquesa de Bauaria e li tornas a parlar del matrimoni que altres moltes vegades li hauia parlat. Car ell sabia certament que aquest fet solament torbaua Curial e no altre persona, e que ell era segur que Curial no tornaria pus en França ne curaua ne curaria pus de Laquesis; e axi que li fos feta aquesta gracia de treballar se en aquest fet.
136.
YDES aquestes paraules, lo Rey pensa tantost que los ancians ab qui ell hauia parlat haurien tenguda manera que Curial sen fos anat. Per que tantost trames per la Duquesa e per sa filla, e tant los parla en una manera e en altra e tant se treballa, que Laquesis, que sinistrant la fortuna era mal contenta de Curial perque sen era anat a Montferrat sens dir li res, consenti en lo matrimoni, e abans de
