Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/359

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
339
Llibre tercer.

menyspreades si son meses en obres infimes e baxes, car no solen seguir sino los molt alts e sublims stils scrits per solemnes e molt grans poetes e oradors. E si yo les hagues en la mia tendra edat seruides, aram socorrerien e aiudarien com als altres seruidors seus, mas yo no curi delles ne les conegui, e per ço elles no curen de mi nem conexen. Be les voldria ara afalagar, mas sabent que riurien e trufarien de mi, elegesch callar. Perque no podentme yo aiudar dels dons de lur gracia, ab humil e baix parlament proceyre axi com sabre a aquest tercer e darrer libre, lo qual es algun poquet pus intrincat quels altres primers; per ço com en aquest haura algunes tranformacions e poetiques ficcions, escrites no en la manera que a la materia se pertany, mas axi rudament e grossera com yo ho haure sabut fer.

4.

V

ERITAT es que aquest noble e valeros caualler del qual se scriu lo present libre, no fonch gran capita ne gran guerrer o conquistador, axi com diriem Alexandre, Cesar, Anibal, Pirro e Cipio o altres molts, los quals per lur industria, mesclada empero ab caualleria, conquistaren los uns quaix tot, los altres grans troços o partides del mon. Empero no he trobat en allo poch que he legit per be que ho hage volgut encercar, que algun de aquests nomenats hage meses les mans a cors per cors en tants e tan estrets juyhis e lices, e ab tants e tan valents cauallers com Curial feu. Oyts he moltes vegades e encara legits, los tre-