Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/371

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
351
Llibre tercer.

e de singular magnificencia, e trames per Curial, lo qual vengut demanali don era e on anaua. E respos que de Monferrat, e anaua al Sant Sepulcre. Dix lo Rey:—¿Donchs com exiets de Mecina? Curial respos al Rey ab tot ço que li hauia esdeuengut ab Ambrosio Despindola e com per fortuna li hauia conuengut pendre en Sicilia. Dix lo Rey:—Digues, Corrali ¿hauriet parlat que romanguesses ab ell? Curial respos que hoch, e que ell li hauia respost que per cosa del mon no lexaria son viage. E daqui auant lo Rey mana que li fos donada una bona posada e que li tenguessen esment que no sen anas, que ell lo volia interrogar pus amplament. Perque tantost fonch aposentat notablement, empero hom del mon no li feya honor, car la sua fortuna noy donaua loch.

11.

L

O Rey apres parlant de Curial, dix en loch que molts ho hoyren:—Certes molt me son altat daquest caualler, e molt ma seruit en destrossar aquell ribaut de Ambrosino Despindola, e sino quem tem que sia retengut per Corrali, yol pregaria que romangues aci. E fonch li dit:—Senyor, aquest caualler no es sicilia ni ana nulls temps en mar, sino que anant segons diu al Sant Sepulcre, sencontra ab aquell cossari e despuys peruench en Sicilia, e no ha volgut romandre ab Corrali, no obstant quel hage molt pregat. Alguns ytalians deyan que aquest deuia esser gran traydor e que li lleuas la galera, el fes estrenyer e sabria la veritat. Altres francesos deyan que nos