donchs, frare meu, e oges la veu diuinal. Vet Deu quet crida et mana que sies seu: elegeix Regne sens treball e perill. En aquell no hauras paor quet maten enemichs; en aquell la misera enueia no ha loch; no cobeiara algun los bens teus; not caldra pensar de que mantidras estat. Ix de la cadena, frare meu; paga lo carceler, qui ab una gota daygua callara e not pora pus demanar; lexa les viandes qui costen molts dines; elegeix aquelles qui donen sens preu e sodollen lanima; fuig a fam e a set; fuig a treballs e a vans pensaments.¡O quina follia es la dels homens que ab mil maneres de treballs conquisten los inferns e les eternals penes! E plores tu per la Guelfa? No faces; mes plora per tos pecats e per les ofenses fetes a Deu. Ofer aquexes carnaces vils e pudents als treballs per lo Saluador. Mira que feu per tu; obre los braços e abraça la diuinal gloria quis presenta a tu; ixla a cami; pren la mentre has temps; aquesta no la furtes a degu, car pera tots es e tua es, no la perdes. ¡Ay de mi, e quant temps jagui yo en aquesta fossa! Sapies, Curial, que tum restituist de mort a vida; em fist oblidar les vanitats que plores et fan anar trist. No ploraua Amiclates quant fugien los grans senyors e richs homens e de pahor cercauen cauernes e lochs solitaris en los boscatges, on ab ço del seu se amagassen com en ciutats grans e ben murades, no hauent sperança de salut. E aquell alegre, cantaua e aparexia en les places, no tement la ira ne furor dels Reys. Lexa donchs per ton grat ço que per força te
