algun be, e de hauer ho fet tan tart te tindras molt per mal mirent. Empero lo piados Saluador ha los braços tan lonchs, que en qualseuol loch e temps lo pecador se penit, lo abraça, el se acosta, el fa ciutada en la eternal gloria del regne de Parays. E prech te quem digues ¿que es ço quet ha sobrat de la multitut de viandes precioses que has menjades, de les dances de les juntes e dels torneigs que has fets? ¿On son les festes en les quals te est trobat? Mostrales me, frare meu. ¿On es lo dia de ir? Mostralme. ¿On es la gloria dels preciosos ornaments? ¿No sabs totes les coses hauer fi? Una sola cosa se quet poria profitar sit penits empero e vens a estat de gracia, ço es, algun poch de be si has fet per Jesucrist, es a saber, alguna obreta de caritat, pietat o misericordia als pobres seus, encara quem pens que sera poca cosa. Empero sit perts, ço que Deus no vulla, valdrat a hauer menor pena, e sit salues te profitara a hauer maior gloria, si tot per ventura no sera feta en temps degut ne de bens justament guanyats. ¡O catiu, e nots penits de les batalles que has fetes per la vanagloria del mon! Has morts homens, has trameses animes als inferns; digues ¿on es lo fum daquella vanagloria? ¿On son aquestes coses caduques? Ja no sen parla nis fa mencio de tu. Tu nom sabries mostrar ço quet ha romas daço, mas yo to mostrare e to reduire a memoria; ço es, un saluatge pecat, pudent e abominable a Deu, es a saber, obstinacio e perseuerancia dampnada. Car dins ton cor encara te alegres et tens a gloria gran
