ab tos germans est adorat, perdras la senyoria de la mar, e ells los regnes que senyoregen. Vet que Venus ja ha perdut lo nom de deessa, e tots los cristians afermen no esser collocada en lo cel tercer, e Cupido, fill seu, no esser res ne tenir arch ne ferir ab sagetes, e finalment los deus dels gentils no esser cosa alguna. Perque abans que ocupe lo teu regne, fer lo e treballal; badalle la mar, e tota plena de bogues llance spumalls, e la arena somoguda puge alt, e veia lo cel, e les aygues mostren esser munts e valls; sien tempeteiats per ell tots los altres qui naueguen. Vet que ia se te per dit tu no esser res, per ço que fins aci les mars li han mostrada lasquena blanda e lisa, e a manera de qui llenega, ha nauegat suaument e quieta. O pereos ¿e not mous encara? ¿Has por quet fira ab la sua spasa no vincible? ¡O lassa yo, e ab qui parle! Yo no hagui paor de toldreli ço que li hauia prestat, e tu has li paor e espantes te com ous lo seu nom e no goses exir! Prech te quet recorts esser spirit e la sua spasa not pot tenir dan. Despertat donchs e sie somoguda la mar e totes les tempestats que sols mostrar en les mars Oceans, e axi mateix en tot aquell stret de Gibraltat, vengan tost, e los mugits daquell leo fer e brau qui habita entre les illes de Mallorca e de Cerdenya pleguen aci, e no oblidades les tempestats del far de Mecina, e les dels golfs de Satalies e de Creta junten se totes e firen aquesta galera. Mostra tu esser poderos a regir ton regne; espaordeix lo cor daquell que nulls
