Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/385

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
365
Llibre tercer.

paraules esser pus leugeres quels vents e que no he poder de fer mal, yo ho atorch, empero sabs que he saber e enginy, e son instable e diligent e no se que es repos, ans ab continuus mouiments gire la mia roda, trametent los meus bens e les mies prosperitats alla on me plau. Tench a prop lo meu offici, e se tractar e pregar, e axi no solament ab diligencia, ans encara ab importunitat te perseguire per totes aquelles vies on te pore noure, en manera que tu conexeras que yo per peresa no merexere perdre lo meu regne axi com tu.

17.

I

A callaua la Fortuna e speraua la resposta de Neptumno, quan la mar meneiant ell lo cap murmura e en les sues profunditats comença a bullir e fer mouiments. Torben se les aygues e mesclades ab arena arranquen oues, quant Neptumno trague aquell terrible e espantable cap, e obrint la boca, paregue que totes les naus del mon no li serien un boci, ans les beurie totes en un glop, e ab gran veu e molt espauentable, parla e dix:—¿Que es aço, falsa tragitadora? ¿E penses tu que son yo la tua roda, quem menes e gires en la manera que tu vols? No sera certament axi, ans sus ara a despit teu yo atorgue guiatge e salconduyt al caualler, e certes nol malmenaras en lo meu regne, e usa les tues malicies alla on te sie consentit, car aci aquesta volta no sera donat loch a la tua variable volentat. O! be est fembra en tots los fets, que ara vols ara no vols, ara plores