21.
INGEN, molt cara amiga mia, los poetes que Celso fonch sens pare e hach un fill apellat Saturno e fonch Rey de Cret, e foren li tallats los genitius, per ço com mataua tots los fills que Cimbeles e Obsrea sa muller paria; los quals genitius foren lançats en les mars de Cipre, Regne teu, e de la spuma de aquells nasque Venus, filla tua, e per lo dit Jupiter fonch deificada en lo cel tercer e conuertida en planeta. Aquest planeta de sa natura importa dolçura, es amigable e porta amor, alegria, guany; tempra la malicia del combatent Mars; esta en cascun signe vint e nou jorns, segons Tholomeu; es calt e humit, estanli desota Taurus e Libra, e regna en Piscis, e la sua casa es en Virgo; va alguna volta dauant lo sol e alguna volta lo segueix, e tant lo te aprop, que nulls temps se lunya dell, e conforta lo sol en la sua natura. Es ardent e calt; tota luxuria e voluptat prenen principi dell; fa lo seu cors en trecents quaranta e vuyt jorns, e toca per mesura dues parts del Zodiach; fa lome namorat, vigil e sollicit, e segons he dit, en la sua natiuitat hach nom Venus. Es apellada Diana per los pobles quant apareix los matins en Orient, per ço com anuncia lo adueniment del dia, e la gent grossa lapella la stela del alba. Es apellada Ciprinya per ço com nasque en Cipre, e despuys del seu traspassament se conuerti en estela, e per ço fonch axi apellada. Es apellada Esperus quant apareix al vespre deuant lo sol. Es apellada en grech Jubar, que en lati vol dir llum, e hach nom axi per lo
