Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/402

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
382
Curial y Guelfa.

tu haure victoria de mos enemichs. Prest me deu aquesta parenta e amiga mia la Enueia que aci es e nos parteix de mi, e tu e tes pars nulls temps vos veia en casa mia baldament. Car en ma fe a tu molta honor e a mi seria gran vituperi que tu e yo fossem trobades en una companyia; e lo caualler nauegue tant com li plaura e lo temps li donara loch. E anant sen desparech.

28.

E

NTRAT adonchs Curial en la sua galera, comença a nauegar e volgue veure aquella ciutat antiga, noble e molt famosa, qui dona leys a Roma, e mira aquell studi famos en lo qual la sciencia de conexer deu se aprenia. E axi com aquell qui era home scientifich e qui nulls temps lexaua lo studi, alegras molt de les coses que li foren mostrades e dites. Ana mes e viu aquella ciutat qui primerament musa Cadmo, de la qual tant scriu Staci en lo seu Thebaidos, los sepulcres de Etiocles e Pollinices, cruels germans fills de Edipo e de Yocasta. Ana mes e viu aquells monts appellats Nissa e Cirra, e viu los llorers consagrats a Apollo, deu de sapiencia, e les vinyes consagrades a Baco, deu llur de sciencia, e moltes coses antigues, les quals de paraula hauia oydes. E es veritat que aquest animos e sobres gran e valent caualler nulls temps hauia hauda pahor, o almenys home del mon no pogue conexer en tot lo temps passat que pahor hagues; mas com ell a aquell temple de Apollo sacostas, no tench cabell en lo cap que nos eriças e